6è dia: Graffitis, xocolata i vertigen

De camí a l'escola cau una bona nevada. Sembla que la primavera fuig de Berlín.
Comencem el dia al tram més llarg del mur. East Side Gallery és un passeig de més d'un quilòmetre ple de graffitis. El més famós de tots és el petó entre Erick Honecker, d'Alemania oriental, i Léonidas Breznev de la URSS que simbolitza el pacte. Se'l van fer durant el 30è aniversari de la RDA al juny del 1979. Aquest gest era comú a la Unió Soviética, però va ser ridiculitzat des d'occident.

Caminant sota la neu, passant pel Oberbaumbrücke, un pont sobre el riu Spree, arribem al Check Point Charlie, un punt de control militar entre les dues Alemanyes. Aquí els tancs comunistes i aliats es van encarar sense disparar un tret durant la crisi dels míssils de Cuba del 62. Podria haver estat l'inici de la Tercera Guerra Mundial. Per sort, com sabeu, no fou així.
Visita obligada, la botiga de xocolates Riter Sport, on hem pogut degustar i comprar cacaus de diferents sabor.

D'allí anem a fer un passeig per la Berlín de l'època prusiana. Ens aturem a Gendarmenmarkt. A la plaça de Friedrichstadt, els hugonots fugits de França i els luterans alemanys van competir al segle XVIII per acabar abans les cúpulas de les dues esglésies bessones que es troben a banda i banda d'aquesta plaça tan bonica. Al bell mig, separant-les simètricament, es troba l'Òpera, feu de la cultura musical de la ciutat. 

Ens encaminem cap a la Bebelplatz, on al 1933 els nazis van cremar els llibres que anaven en contra del seu pensament. És curiós que l'escriptor, Heinrich Heine, un segle abans digués "Das ist nur ein Vorspiel. Wo Bücher verbrannt werden, werden am Ende auch Menschen verbrannt" (on es cremen llibres s'acaben cremant persones). Va preveure l'Holocaust i, de fet, els seus llibres també foren cremats aquell precís dia. En aquesta plaça visitem la Catedral Catòlica St. Hedwigis que té una cúpula impressionant i molta història. El canonge Lichtenberg va ser un lluitador contra la barbàrie nazi i morí al camp de concentració de Dachau al 1943.

Tot passant per la Unter den Linden arribem al castell de Berlín, que està en reconstrucció, ja que va quedar derruït per la Segona Guerra Mundial i va esdevenir un edifici administratiu durant la RDA. Arribem a l'estàtua del nostre patró St. Jordi.  I ben a prop, ens topem amb l'església de Sant Nicolau, la primera edificada de la ciutat. Davant seu està el típic ós, l'emblema berlinès.

  

Dues passes i estàs al Rathaus, l'ajuntament de color vermell terrissa. Al costat hi ha la Font de Neptú rajant aigua als peus de la torre de la tele d'Alexandrplatz, que avui queda tenebrosament amagada entre els núvols. És la torre de comunicacions més alta d'Europa, antic símbol del poder de la RDA. Hi pugem amb un ascensor supersònic que ens fa petar els timpans.

Havent dinat, anem cap al Rosa de Luxemburg Gymnasium on els companys alemanys ens han preparat una berenada amb begudes i pastissos casolans. Passem dues hores amb ells intercanviant les experiències viscudes.
Apa! Això és tot per avui. A fer-se la maleta que demà tornem a lo caloret!