6è dia: Graffitis, xocolata i vertigen

De camí a l'escola cau una bona nevada. Sembla que la primavera fuig de Berlín.
Comencem el dia al tram més llarg del mur. East Side Gallery és un passeig de més d'un quilòmetre ple de graffitis. El més famós de tots és el petó entre Erick Honecker, d'Alemania oriental, i Léonidas Breznev de la URSS que simbolitza el pacte. Se'l van fer durant el 30è aniversari de la RDA al juny del 1979. Aquest gest era comú a la Unió Soviética, però va ser ridiculitzat des d'occident.

Caminant sota la neu, passant pel Oberbaumbrücke, un pont sobre el riu Spree, arribem al Check Point Charlie, un punt de control militar entre les dues Alemanyes. Aquí els tancs comunistes i aliats es van encarar sense disparar un tret durant la crisi dels míssils de Cuba del 62. Podria haver estat l'inici de la Tercera Guerra Mundial. Per sort, com sabeu, no fou així.
Visita obligada, la botiga de xocolates Riter Sport, on hem pogut degustar i comprar cacaus de diferents sabor.

D'allí anem a fer un passeig per la Berlín de l'època prusiana. Ens aturem a Gendarmenmarkt. A la plaça de Friedrichstadt, els hugonots fugits de França i els luterans alemanys van competir al segle XVIII per acabar abans les cúpulas de les dues esglésies bessones que es troben a banda i banda d'aquesta plaça tan bonica. Al bell mig, separant-les simètricament, es troba l'Òpera, feu de la cultura musical de la ciutat. 

Ens encaminem cap a la Bebelplatz, on al 1933 els nazis van cremar els llibres que anaven en contra del seu pensament. És curiós que l'escriptor, Heinrich Heine, un segle abans digués "Das ist nur ein Vorspiel. Wo Bücher verbrannt werden, werden am Ende auch Menschen verbrannt" (on es cremen llibres s'acaben cremant persones). Va preveure l'Holocaust i, de fet, els seus llibres també foren cremats aquell precís dia. En aquesta plaça visitem la Catedral Catòlica St. Hedwigis que té una cúpula impressionant i molta història. El canonge Lichtenberg va ser un lluitador contra la barbàrie nazi i morí al camp de concentració de Dachau al 1943.

Tot passant per la Unter den Linden arribem al castell de Berlín, que està en reconstrucció, ja que va quedar derruït per la Segona Guerra Mundial i va esdevenir un edifici administratiu durant la RDA. Arribem a l'estàtua del nostre patró St. Jordi.  I ben a prop, ens topem amb l'església de Sant Nicolau, la primera edificada de la ciutat. Davant seu està el típic ós, l'emblema berlinès.

  

Dues passes i estàs al Rathaus, l'ajuntament de color vermell terrissa. Al costat hi ha la Font de Neptú rajant aigua als peus de la torre de la tele d'Alexandrplatz, que avui queda tenebrosament amagada entre els núvols. És la torre de comunicacions més alta d'Europa, antic símbol del poder de la RDA. Hi pugem amb un ascensor supersònic que ens fa petar els timpans.

Havent dinat, anem cap al Rosa de Luxemburg Gymnasium on els companys alemanys ens han preparat una berenada amb begudes i pastissos casolans. Passem dues hores amb ells intercanviant les experiències viscudes.
Apa! Això és tot per avui. A fer-se la maleta que demà tornem a lo caloret!

5è dia: Resseguint el mur

Avui llueix el Sol i no fa tant de fred com els dies anteriors, serà que ja som mig alemanys? Pot ser sí...au! un petit esmorzar i a la càrrega! Engeguem màquines a Pankow i enfilem cap a Bornholmer straße, on podem veure part del mur que separava Berlín en dues parts molt diferents, una de comunista dominada per la URSS i l'altre per les potències occidentals: França, Regne Unit i EUA. El van construir al 1961 els soviètics per evitar la fuga de cervells cap a Occident. I va ser derruït per un poble combatiu el 9 de novembre del 1989. 

D'allí resseguint l'antic mur arribem a un altre ubicació emblemàtica per on milers de persones van intentar travessar la frontera, la majoria sense èxit, durant la Guerra Freda. Estem a Bernauer straße, on hi ha una maqueta de la ciutat i un tram real del doble mur encara en peu, així ens podem fer una idea de com era viure en aquella situació. A pocs passos es troba el Berlin Wall Memorial, que té un mirador al mur i una exposició molt interessant dels fets que van tenir lloc fa menys de 50 anys.

Agafem forces amb un refrigeri i tornem cap al metro. Parem a Alexander Platz, on ben a prop visitem el Museu de la DDR, un passeig per la vida de les persones  sota el règim comunista. Endinsant-nos en les seves escoles, televisió o les seves llars sentim que hem viatjat en el temps.

Cap a la una ja som fora i emprenem una nova aventura, seguint les pautes que ens han donat els professors, realitzem una gimcana al llarg de l'avinguda Unter den Linden que travessa el centre de Mitte d'est a oest. Passem per llocs tan emblemàtics com la Humbold University o la Catedral de la ciutat, per acabar el nostre trajecte d'avui als peus de la quàdriga que culmina la porta de Brandenburg.

Tornem a Pankow, el nostre barri d'acollida. Quines altres sorpreses depararà la tarda? Això ho haurem de preguntar als nostres companys alemanys.

Apa! Que no ha estat res. Fins demà que diuen que ha de nevar.

4t dia: Tot blanc

Fa només una setmana que els parcs de Berlín eren plens de gent en mànigues de camisa esperant l'entrada de la primavera. Però avui, oh sorpresa!, al sortir al carrer trobem que els flocs de neu ho començaven a cobrir tot de blanc.
En Mr. Treptow ens ha donat la benvinguda institucional a la sala d'actes del Rosa de Luxemburg Gymnasium. Un petit refrigeri a la cantina de l'escola i enfilem cap a l'estació central, punt estratègic que separava les dues Alemanyes durant la Guerra Freda.

D'allí hem fet cap a les vores del riu Spree, caminant un quilòmetre sota la neu que ja cobria totalment el Tiergarten, el parc més gran de la capital. La pau i el silenci eren sensacionals per ser al centre d'una metròpoli de més de tres milions de persones. Tot passant per la mansió Belvedere, residència del cap de la República, arribem a la daurada columna de la victòria.

Allí muntem al bus fins una església mig derruïda anomenada Memorial Kàiser Wilhelm. De fet, els alemanys no la reconstruiren al final de la segona guerra mundial per no oblidar aquella barbàrie.

Entrem en calor dins un centre comercial que té vistes al zoològic, on els papions de culs vermells estan jugant amb les boles de neu. Xalen talment com nosaltres.

Un cop de metro i ja som al Museu d'Història de Berlín, construït sobre un búnquer antinuclear de la Guerra Freda que visitem. Hi cabien més de tres mil persones en una mena de pàrquing subterrani inmens ple de lliteres plegables. Per sort  no s'utilitzà mai. Després de visitar l'exposició del Museu i endinsar-nos en l'història recent de Berlín entenem una mica millor l'Europa actual, o no.

Dinem als voltants del centre de la Berlín Occidental. Cap a les quatre tornem a Pankow en metro, on ens retrobem amb les nostres famílies acollidores.

Ara ja llueix el Sol. És ben cert que després de la tempesta arriba la calma.

Apa! A descansar, que demà més i millor!

3r dia: un tomb per la història

Ens llevem, obrim les cortines i un altre dia radiant ens espera. Amb fred, sí, però amb menys vent. A les 8:15 ens trobem al Rosa de Luxemburg Gymnasium i les professores Kerstin i Minka ens ensenyen les seves instal·lacions. Són impressionants, consten de diferents edificis de varies èpoques, el més antic de principis del segle XX fins a un edifici nou on s'imparteix secundària. Veiem com fan educació física un grup de nens al pavelló i anem cap a la cantina a fer un mos, on alguns hem esmorzat pretzels, una pasta típica de la regió.
Tot seguit, cap al metro de Pankow, sis parades i ja som al Aleksandr Platz, l'antic centre neuràlgic de la Berlín de l'est abans del 89. Allà ens espera en Ricard, un barcelonès del Guinardó, que per amor es mudà a Berlín fa més de deu anys. Ens assabentem que és un guia de renom que ha sortit, fins i tot, en algun programa de la televisió espanyola. Ens dirigim cap al barri jueu, on hem passat el dia voltant. Fem una parada molt interessant al carrer de les roses, on uns milers de dones enfurismades perquè els homes jueus havien sigut empresonats pels nazis en aquest carrer, van restar manifestant-se callades durant dotze dies al fred hivern del 1943, fins que els alliberaren finalment. La lliçó més bonica d'aquest monument és una crítica ferotge al poble alemany, representada en una persona asseguda sola en un banc que resta muda i indiferent davant la barbàrie. Cal aprendre de la història.
Posem rumb als patis interiors d'aquesta mena d'Eixample berlinesa aprofitats per acollir al proletariat durant la revolució industrial. En un d'aquests patis es troba el museu de Otto Weidts, un heroi, que amagà jueus durant la Solució Final. El museu es troba en un carreró ple de graffitis molt artístics. Després de veure el centre religió del barri, la nova sinagoga, tornem al metro per anar cap a la Porta de Brandenburg on fem una foto grupal per immortalitzar el monument més emblemàtic de l'Alemanya Federal. Dues passes i ja hi som, blocs de pedra fosca i dura. El monument de l'Holocaust representa un laberint com el que va viure Europa fa menys de cents anys, del que va ser difícil sortir-ne i tant de bó no entrar-hi mai més.
Una horeta per omplir la panxa i agafar forces per pujar a la cúpula del Reichtag. Un dels edificis d'es d'on es marca el camí que ha de seguir Europa.
El metro ens crida de nou per fer cap a Pankow. Allí els nostres amfitrions ens estan  esperant per acabar d'omplir la jornada de sorpreses.
Apa, no us canseu ni constipeu, que demà tornarà a sortir el Sol a tot arreu.