4t dia: Tot blanc

Fa només una setmana que els parcs de Berlín eren plens de gent en mànigues de camisa esperant l'entrada de la primavera. Però avui, oh sorpresa!, al sortir al carrer trobem que els flocs de neu ho començaven a cobrir tot de blanc.
En Mr. Treptow ens ha donat la benvinguda institucional a la sala d'actes del Rosa de Luxemburg Gymnasium. Un petit refrigeri a la cantina de l'escola i enfilem cap a l'estació central, punt estratègic que separava les dues Alemanyes durant la Guerra Freda.

D'allí hem fet cap a les vores del riu Spree, caminant un quilòmetre sota la neu que ja cobria totalment el Tiergarten, el parc més gran de la capital. La pau i el silenci eren sensacionals per ser al centre d'una metròpoli de més de tres milions de persones. Tot passant per la mansió Belvedere, residència del cap de la República, arribem a la daurada columna de la victòria.

Allí muntem al bus fins una església mig derruïda anomenada Memorial Kàiser Wilhelm. De fet, els alemanys no la reconstruiren al final de la segona guerra mundial per no oblidar aquella barbàrie.

Entrem en calor dins un centre comercial que té vistes al zoològic, on els papions de culs vermells estan jugant amb les boles de neu. Xalen talment com nosaltres.

Un cop de metro i ja som al Museu d'Història de Berlín, construït sobre un búnquer antinuclear de la Guerra Freda que visitem. Hi cabien més de tres mil persones en una mena de pàrquing subterrani inmens ple de lliteres plegables. Per sort  no s'utilitzà mai. Després de visitar l'exposició del Museu i endinsar-nos en l'història recent de Berlín entenem una mica millor l'Europa actual, o no.

Dinem als voltants del centre de la Berlín Occidental. Cap a les quatre tornem a Pankow en metro, on ens retrobem amb les nostres famílies acollidores.

Ara ja llueix el Sol. És ben cert que després de la tempesta arriba la calma.

Apa! A descansar, que demà més i millor!