dimecres, 21 de març del 2018

5è dia: Resseguint el mur

Avui llueix el Sol i no fa tant de fred com els dies anteriors, serà que ja som mig alemanys? Pot ser sí...au! un petit esmorzar i a la càrrega! Engeguem màquines a Pankow i enfilem cap a Bornholmer straße, on podem veure part del mur que separava Berlín en dues parts molt diferents, una de comunista dominada per la URSS i l'altre per les potències occidentals: França, Regne Unit i EUA. El van construir al 1961 els soviètics per evitar la fuga de cervells cap a Occident. I va ser derruït per un poble combatiu el 9 de novembre del 1989. 



D'allí resseguint l'antic mur arribem a un altre ubicació emblemàtica per on milers de persones van intentar travessar la frontera, la majoria sense èxit, durant la Guerra Freda. Estem a Bernauer straße, on hi ha una maqueta de la ciutat i un tram real del doble mur encara en peu, així ens podem fer una idea de com era viure en aquella situació. A pocs passos es troba el Berlin Wall Memorial, que té un mirador al mur i una exposició molt interessant dels fets que van tenir lloc fa menys de 50 anys.


































Agafem forces amb un refrigeri i tornem cap al metro. Parem a Alexander Platz, on ben a prop visitem el Museu de la DDR, un passeig per la vida de les persones  sota el règim comunista. Endinsant-nos en les seves escoles, televisió o les seves llars sentim que hem viatjat en el temps.


































































Cap a la una ja som fora i emprenem una nova aventura, seguint les pautes que ens han donat els professors, realitzem una gimcana al llarg de l'avinguda Unter den Linden que travessa el centre de Mitte d'est a oest. Passem per llocs tan emblemàtics com la Humbold University o la Catedral de la ciutat, per acabar el nostre trajecte d'avui als peus de la quàdriga que culmina la porta de Brandenburg.

Tornem a Pankow, el nostre barri d'acollida. Quines altres sorpreses depararà la tarda? Això ho haurem de preguntar als nostres companys alemanys.
Apa! Que no ha estat res. Fins demà que diuen que ha de nevar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada